Simbologia de la mort

La mort és el terme de la vida a causa de la impossibilitat orgànica de sostenir el procés homeostàtic. Es tracta del final de l'organisme viu que s'havia creat a partir d'un naixement.

Hi ha diferents tipus de mort. Així, en primer lloc, podríem parlar de l'anomenada mort natural que, com el seu propi nom indica, és la que es produeix a conseqüència de la vellesa que té la persona en qüestió.

Però, d'altra banda, hi ha l'anomenada mort violenta que és aquella que experimenta algú arran bé d'un traumatisme contundent i de forma fortuïta o bé com a conseqüència que un altre individu ha decidit acabar amb la seva vida. Així, algú mor de mort violenta quan és víctima d'un assassí o homicida

Els símbols són expressions de la naturalesa humana. La mort té els seus, aquells que ens evoquen el fet de l'abandonament de la vida amb només presenciar-. Aquests són alguns dels més coneguts:

L'esquelet. Sol representar la mortalitat i la vanitat de les aspiracions.

El rellotge de sorra, símbol de la mortalitat i del pas del tipus.

Cranis. El crani, per sobreviure a la desintegració de la carn, simbolitza el caràcter temporal del cos.

El color negre. En la societat occidental, el negre és el color de la mort, del dol. En l'hinduisme, representa el temps; a la Xina, l'hivern, i per als egipcis, la resurrecció.

La serp que es mossega la cua. Des de les cultures grega i egípcia, presenta la immortalitat i el cercle de l'existència.

El paó. En l'art cristià representa la immortalitat. En la cultura budista, la cua de cent ulls del paó és símbol de vigilància compassiva.

El corb. Considerat com au de mal averany, ronda pels cementiris i presagia mort i destrucció.

La bandera a mig pal. Des del segle XVII, una bandera a mig pal simbolitza dol i dol per una mort. Avui és ja un símbol internacional.

L'arbre de la vida. Situat al paradís, representa l'harmonia després de la mort.