Carnaval
El Carnaval se celebra 47 dies abans del diumenge de Pasqua, el que normalment sol ser al febrer.
El Carnaval és una festa cristiana que es remunta a l'època pagana d'Europa. En el seu origen, en l'Antiga Roma, el calendari començava al mes de març. Així, l'any començava amb l'arribada de la primavera i aquesta celebració del bon temps estiu va servir de base per al Carnaval.
En el calendari cristià, el Dimarts de Carnaval és el punt de partida del període pasqual i precedeix al primer dia de la Quaresma (també anomenat "Dimecres de Cendra"). Després d'aquest dia, comença un període de dejuni de 40 dies, que es correspon a la durada de la retirada de Jesús al desert.
Per tant, en Carnestoltes, estan permesos tots els excessos, tant a nivell alimentari com en la formar de vestir. Així, els cristians celebren un últim dia d'abundància abans d'un llarg període d'austeritat.
La meva opinió,durant el carnaval se suspèn el rigor de les normes que regulen el comportament i la vida social. El carnaval és un període de llicències i transgressions; és el gran igualador. Els conflictes socials s'expressen sense confrontació, deixant sortir l'ocult, obrint la porta a tots els fantasmes. Només hi ha ànsia d'una altra cosa sense saber què és aquesta una altra cosa. El carnaval treu a la llum coses ocultes perquè romanguin ocultes.
La meva opinió,durant el carnaval se suspèn el rigor de les normes que regulen el comportament i la vida social. El carnaval és un període de llicències i transgressions; és el gran igualador. Els conflictes socials s'expressen sense confrontació, deixant sortir l'ocult, obrint la porta a tots els fantasmes. Només hi ha ànsia d'una altra cosa sense saber què és aquesta una altra cosa. El carnaval treu a la llum coses ocultes perquè romanguin ocultes.
